Montaber 2014 ISBN 978-84-15340-96-6 280 pàgs. 21x26cm
Què tenen a veure la plaça de Catalunya amb la plaça d’Espanya, i la Via Laietana amb el carrer de Balmes? Les rondes són un invent pels Jocs Olímpics del 1992? Qui va dur el pla Cerdà fins al riu Besòs? Per què va ser important la reorganització de l’Administració que va fer l’alcalde Pasqual Maragall? Quines han sigut les dues idees generals sobre el creixement de Barcelona que han polemitzat al llarg de més de cinquanta anys? Per què el metro és encara la Ventafocs del sistema metropolità? Quantes fesomies ha tingut la plaça de Lesseps? Aquestes preguntes i moltes altres troben resposta en aquest llibre que explica un segle d’urbanisme a Barcelona posant l’accent en dos períodes clau: els anys en els quals es va imaginar com una ciutat capital i els anys que la van convertir en una metròpoli. Ara, quan Barcelona té assumit que és capital i metropolitana, el llibre es clou plantejant els temes vius de la ciutat a finals del segle xx i per què són temes de futur.
El professor i arquitecte Josep Parcerisa ens fa entenedores les claus de la ciutat i la seva història recent amb un llenguatge planer, però argumentant amb el mateix rigor amb el qual es diu una lliçó. Al llarg del llibre, el lector es trobarà acompanyat per un desplegament d’imatges que gairebé parlen per elles mateixes. Per primer cop, l’urbanisme de la ciutat s’explica i es veu a la vegada.
