2004 CONCURSO MEMORIAL DE LA BATALLA DEL EBRO / GANDESA
“Pocs moments han estat més decisius en la història del nostre país al segle xx que aquells darrers dies de juliol i primers d’agost de l’any 1938 quan la guerra civil va fer el seu tomb definitiu en una batalla sagnant.
El pla de la Senyoria de Gandesa va ser un escenari clau d’aquell enfrontament. Es, doncs, un espai gravat a la memòria col.lectiva. El turó de la Mort és el cim des del que les trinxeres es dibuixen amb tot el dramatisme i la seqüencia dels fets és fa més palesa. Un cop allí, els plànols militars i les narracions dels historiadors adquireixen una dimensió tàctil, material, tangible i precisa.
Honorar la memòria vol dir fixar-la amb imatges. Però, quines? Les imatges de l’espai geogràfic poden ser les representacions més fortes, incontestables i intransferibles del que allí va passar. El lloc, el paisatge, l’espai irrepetible i únic, trinxeres i cementiri permanent de sofriments i esperances, es mereix ésser el protagonista del Memorial. Per això es proposa actuar sense distreure’s amb metàfores, imatges o altres icones més directes, fàcils i transferibles.
El Memorial és memòria, és a dir que està fundat en un moment precís, acotat i llunyà, però que pot reviure en la nostra experiència i la de generacions futures.
Un lloc i un temps. Es proposa marcar al territori trinxeres i llocs de foc i posar-hi llums que s’encenguin uns minuts cada dia, tots els dies de l’any. Al capvespre i l’alba, des del cim de la Mort, s’albiraran les posicions dels exèrcits com una seqüència de torxes que s’encendran en les posicions de les trinxeres dels dos exèrcits. Durant uns breus minuts, traspassant del present al passat, es rememoraran els fets d’aquells dies, passats els quals el territori tornarà al present, amarat de la llum neixent o endinsant-se en les ombres de la nit. El fet no tornarà a presentar-se fins la pròxima penombra.
El Memorial com exaltació/ transfiguració d’un lloc sagrat. Hom haurà de deixar els vehicles al peu del camí i pujar fins el cim de la Mort a peu. Serà el primer acte processional i per tant prendrà les característiques d’una iniciació. L’empedrat serà el fet material i permanent del Memorial.
El Centre d’Interpretació, col·locat en un punt intermedi pot ser part de la mateixa narració. L’arquitectura evocarà l’obra militar en forma de cub soterrat i punt de guaita, eficaç argument per tal de minimitzar l’impacte i guardar la gravetat de l’entorn”. De la memòria del projecte.
