Es proposa la mansana 100x100m com a norma general d’urbanització; contrafigura d’un patró de carrers i avingudes conegut i eficaç des dels temps de la fundacions de ciutats a Amèrica.
L’opció per l’alta densitat permet combinar a cada mansana dues estratègies/ dos mercats/ dues ofertes per als establiments humans: un terç organitzat per lots i dos terços per edificis d’habitatges, aproximadament.
Els carrers seran obres mestres de la condició ciutat perquè els espais col·lectius, jardins públics i equipaments s’organitzen com a buidats de la quadrícula. Fins i tot els edificis d’habitatges amb els seus comerços i tallers es disposen en els creuaments de carrers i només de vegades com a construccions lineals entre passatges.
COL·LABORACIÓ
Uxía Carballeira Lois
Laia Guardiola, ETSAB-UPC
David Benito, ETSAB-UPC